Le rege danese Frederik le Septime (1808-1863) esseva un homine tranquille e demotic, alora al 21 de martio 1848, quando un demonstration con 15.000 homines, guidate per le politico Orla Lehman, presentava al rege un adresse demandante democratia, ille lo simplemente acceptava.
Dunque le democratia danese nasceva sin que un sol unda de sanguine esseva effundite, e al 5 de junio le proxime anno Danmark habeva su prime constitution democratic - le “Grundlov”.
Il esseva un decision sage per rege Frederik, qui non solmente evitava esser decapitate, como es le costume durante revolutiones, ma anque reteneva un poc de potentia (Danmark esseva solmente completemente democratic in 1901.)
Alora il es gratias al sagessa de Frederik, que Danmark ancora es un monarchia post 160 annos. In nostre era illuminate, stante al summitate de saper e scientia, IT, e technologia genetic, nos ancora ha un familia regal, qui porta coronas, vive in castellos, e transversa le urbes in carrossas auree a occasiones festive. E illo es plus popular que jammais antea.
Nostre regina currente, Margrethe, nos ha guidate desde 1972. Su familia consiste de su sposo prince consorte Henrik (anteriormente conte Henri de Monpezat de Francia) e lor infantes prince hereditar Frederik, e prince Joachim. Joachim es, qui hodie se marita (pro le secunde vice) con le francese Marie Cavallier.
Le familia regal es amate per le (majoritate del) populo, particularmente le regina e le prince hereditar. Le prince consorte al altere latere pare esser un poco minus popular, forsan inter altere proque ille post quaranta annos in Danmark non ancora pote parlar danese solmente partialmente correcte, e proque ille ha declarate que ille soleva castigar su filios “como cavallos e canes”. Ma assi es ya le circumstantias - le familia regal sta super le lege, e on non pote expectar que illes omitte batter su infantes, como es requirite per le lege le resta del population.
Ultra esser un fumator ardente, nostre regina non es le figura jovial e demotic, como esseva p.ex. su patre Frederik le None, le rege marinero qui esseva cognoscite pro su multe tatus. Per contrasto, illa e su familia pare ambir se exclusivemente con personas aristocratic o multo ric, e solmente incontra le populaceo durante le visitas official in varie urbes, que illa debe facer alcun vices cata anno.
Similemente, quando le regina recipe visitantes pro le “Nytårskur” (le celebrationes del nove anno), il es clar que solmente personas ric o distinguite pote esser invitate, justo como solmente tal personas pote esser considerate pro esser innobilite. Le regina ha explicate in intervistas, que isto non es antidemocratic, nam tote personas in nostre societate ha *possibilitates* equal de devenir ric o distinguite.
Ben que il forsan non es multo cortese a iste die festive, on poterea ya demandar se, perque nos ancora hodie debe haber iste institution antiquate que es le monarchia, e si nos es adequatemente reimbursate pro le multe milliones de coronas que nos cata anno paga al sustenentia luxuose de iste poc personas.
Un argumento que on sempre audi demandante iste question, es que le monarchia ha un influentia positive al economia danese - e il es anque ver que membros del familia sovente participa in ferias mercantil e altere eventos ubi illes pote beneficiar le exportation de grande interprisas. Ma in iste dies ubi placias de labor de plus in plus es movite (“outsourced”) al extero, on pote ya demandar se si le reclamo regal vermente beneficia le populo integre, o solmente le actioneros del interprisas.
Un gruppo que vermente es beneficiate per le monarchia es le pressa “colorate”, que sempre ha bon historias a imprimer re le familia regal. P.ex. il ha le cartel de pressa gigante “Aller Press A/S”, que inter multe altere magazines possede “Billed-Bladet” - que consiste quasi solmente de historias elogiose del familia, e “Se & Hør” que ha como su specialitate imprimer historias irreverente de illo.
Finalmente nos naturalmente non debe oblidar le multissime personas qui se gaude per admirar le familia regal. Como actores e cantatores, illes da un poco de brillantia e fabula al vita enoiose de multes.
Si on non pertine a un del tres gruppos mentionate, il pote esser difficile vider le utilitate del monarchia.
In mi opinion le solution es simple. Illes que le monarchia beneficia pote anque mesme pagar pro illo. In Danmark, tote membros del ecclesia popular (statal) debe pagar taxas ecclesiastic. Ma si on se retira del ecclesia on es exemptate del taxas.
Proque non facer le mesme con le monarchia? Totes qui ha (o crede haber) ulle beneficio del monarchia, pote esser “membros del monarchia” e pagar “taxas monarchista”.
E illes qui non vide le utilitate del monarchia, o qui forsan mesmo lo considera un institution antiquate e ridicule, poterea retirar se de illo.
Le monarchia certo superviverea un tal arrangiamento, viste que illo es tanto popular.
Un tal systema es naturalmente politicamente inimaginabile hodie. Ma in le proxime 50 annos le composition ethnic de Danmark se cambiara sin dubita profundemente. Il sera interessante vider que occurre con le monarchia in iste periodo transitori.
Le addition le plus recente al familia regal

